llorenç roviras
cap d’any

cap d’any

cor de fusta

cor de fusta

la nena

la nena

instagram updated terms #peoplehavethepower

instagram updated terms #peoplehavethepower

Nevada © Anna Mosquera

Amb aquesta foto feta des del nostre despatx, i mentre sona pels altaveus la llòbrega remescla que hem fet d’una nadala clàssica (Stille nacht, heilige nacht! del Coro Masculino Estrella de Maastricht, reproduïda molt més lenta del compte), l’Anna Mosquera i el Llorenç Roviras, CEO i matxaques de Contents Editors, us volem desitjar un bon Nadal.

Gràcies per acompanyar-nos durant el 2012. Ha sigut un any molt intens, al llarg del qual hem après molt. Esperem que encareu el 2013 amb la mateixa il·lusió que nosaltres!

PD: Us podeu descarregar la cançó gratuïtament!

pedraforca des de @caltossal_casarural

pedraforca des de @caltossal_casarural

in-edit: sessions sold out

in-edit: sessions sold out

fa uns dies, a sabadell…

fa uns dies, a sabadell…

fa uns dies, a sabadell…

fa uns dies, a sabadell…

Per què no hem de canviar l’hora

Hora Barcelona Londres

Vivim desplaçats en el temps

A mi el canvi horari em produeix SAD (seasonal affective disorder o desordre emocional estacional), però ja el pateixo abans que s’apliqui. Només de saber que al cap d’uns dies s’endarrerirà l’hora i que quan el rellotge marqui les cinc de la tarda seran realment les sis i començarà a fosquejar em vénen tots els mals. Enguany, per sort, m’ha agafat per sorpresa. El canvi d’horari és aquesta matinada (a les tres heu de posar les dues).

Em causa un malestar biològic, diguem-ne, i també un d’intel·lectual: no acabo d’entendre per què es fa i què s’hi guanya. Cada any, els diaris repeteixen la mateixa cantarella, propagada pel Ministeri d’Indústria espanyol i l’Institut Català de l’Energia: que s’estalvien tants diners en il·luminació artificial perquè s’aprofiten més les hores de sol, etc. Què voleu que us digui, a mi em sona a raonament de l’any 1915. No he vist mai encara un reportatge, al diari, la ràdio o la tele, que expliqui amb claredat com s’aconsegueix aquest estalvi.

Avui llegeixo a l’Ara que al llarg de l’any “cada llar catalana pot estalviar entre 11 i 12 euros”. Doncs jo estic disposat a pagar-ne 13 a qui sigui per tal que no em toquin l’horari. L’article aporta una altra dada que em xoca: l’horari “bo” és el d’hivern; és a l’estiu que s’ha canviat l’hora. A l’estiu, així, s’aprofita més el sol, mentre que a l’hivern l’horari no es toca perquè el que guanyaríem de llum solar pel matí ho perdríem per la tarda. Doncs jo em pregunto, si a l’hivern tant fa una cosa com l’altra, per què no deixen el de l’estiu i així ens estalviem aquest sobtat i traumàtic escurçament de les nostres tardes?

He dit que l’horari “bo” és el de l’hivern: és a dir que aquesta tarda, quan siguin les sis i es faci fosc, seran realment les cinc, i demà, quan ja haurem ajustat el rellotge, seran les cinc a dreta llei i sense falsedat i d’acord amb els déus i els astres. Però no. Tal com expliquen La Vanguardia i Vilaweb, l’horari espanyol oficial va ser establert per Franco el 1940 per assimilar-lo al de l’Alemanya nazi, quan el que ens tocaria, per latitud, per fus horari, és el britànic (si us interessa el tema, cliqueu als enllaços, que porten teca: el guany en productivitat deixa l’estalvi energètic del sistema actual en xavalla).

De manera que tornem al principi. Demà a la tarda quan es faci fosc seran les sis (hora oficial alemanya i espanyola), però haurien de ser les cinc (hora oficial anglesa i, per ara, hora d’estiu espanyola).